| -
Colección "GUÍAS DE SEFARAD" Les guides de Sepharad - Sepharad Guides Estas guías de Libros Certeza nos facilitan las herramientas prácticas para conocer las juderías españolas y pasear por las calles de poblaciones de la España judía. |
![]() |
GUÍA DE LA JUDERÍA DE SEGOVIA. Bonifacio Bartolomé Herrero ISBN 84-96219-33-X, 2006, 129 págs. Colección GUÍAS DE SEFARAD nº 2 La Guía de la judería de Segovia es la primera publicación sobre la presencia hebrea en la ciudad de Segovia que aúna el rigor y el análisis de la investigación histórica con la amenidad y la sencillez de la divulgación. Este libro permite asomarse a tres siglos de historia de la ciudad de Segovia a través de las vivencias de sus habitantes judíos. Sus numerosas fotografías e ilustraciones facilitan el acercamiento por parte del lector a la comunidad hebrea segoviana y al barrio en el que ésta desarrolló sus actividades. La guía se complementa con una bibliografía que permite al lector interesado profundizar en el conocimiento de los diversos temas que aparecen tratados a lo largo de las páginas de esta publicación. Segovia tiene un pasado fascinante. Su evolución, milenaria, ha sido fruto de muchas y muy variadas aportaciones que han contribuido a conformar la ciudad que hoy podemos contemplar. Adentrarse en el pasado es, siempre, responder a una sana inquietud que tiene como consecuencia mejorar nuestro propio conocimiento y permitir por tanto que los que se acercan a nosotros puedan comprendernos mejor. La comunidad judía que durante tres siglos vivió la ciudad como suya propia es, sin duda, una de las piezas más singulares del mosaico humano y cultural que ha conformado Segovia. El pasado medieval de la ciudad no podría comprenderse sin su aljama hebrea, protagonista directa de su historia. El estudio del pasado hebreo de Segovia tiene ya una tradición de más de un siglo, pues se inició en 1886 con dos espléndidos trabajos de Joaquín María Castellarnau y Fidel Fita. Desde entonces hasta ahora han sido muchos los estudios que se han acercado a la historia judía de Segovia, pero resulta necesario decir que todavía ninguno de ellos se ha ocupado de esta historia de un modo global. Los trabajos mencionados se ocupan de acontecimientos y cuestiones puntuales, y su dispersión es tal que en muchas ocasiones la consulta de los mismos resulta complicada incluso para los propios investigadores. Esta guía no hubiera podido existir sin el meticuloso trabajo previo de los historiadores que pusieron, y continúan haciéndolo, todo su empeño en rescatar poco a poco el pasado judío de Segovia. Pero tampoco sin la voluntad de tantos segovianos anónimos que a lo largo de los siglos han logrado mantener en pie, en ocasiones en las condiciones más adversas, los testimonios procedentes del legado hebreo. Dentro de su modestia, esta publicación se ha propuesto tres objetivos que espera haber sabido alcanzar. El primero de ellos es el de ofrecer a los segovianos y a todos aquellos que sienten interés por nuestra ciudad una visión lo más completa posible del pasado judío de Segovia. Para ello se han abordado ordenadamente los aspectos fundamentales, históricos y urbanísticos sobre todo, de la presencia hebrea en la ciudad. Con esta intención se han recogido noticias inéditas y se han seleccionado tanto las reflexiones y los datos aportados por los autores ya clásicos que se ocuparon de este tema como las últimas aportaciones ofrecidas por la investigación. La segunda intención de esta guía es la de que los lectores puedan conocer de primera mano los pensamientos y las voces de los protagonistas de los hechos que se van relatando, y vean cómo interpretaban los contemporáneos algunas de las circunstancias que vivieron en persona. Para intentar conseguir este objetivo se han incluido a lo largo del texto numerosos fragmentos extractados de documentos de la época. La selección de estos pequeños textos ha sido muy cuidadosa para que su lectura resulte accesible y grata a todos los lectores. Bonifacio Bartolomé Herrero es Doctor en Geografía e Historia y trabaja como archivero. Ha dedicado sus investigaciones a la ciudad de Segovia durante la edad media estudiando las instituciones eclesiásticas y la población judía asentada en la misma. ÍNDICEIntroducción La presencia judía en las tierras de Segovia 1. Evolución histórica de la aljama segoviana 1. La plena convivencia (1215-1391) 2. El cambio de coyuntura (1391-1419) 3. El lento resurgir (1419-1474) 4. Plenitud y ocaso (1474-1492) 5. La expulsión (1492) 2. Algunas noticias sobre los judíos segovianos 1. La población 2. Oficios y actividades profesionales 3. La alimentación 4. Obligaciones fiscales 5. María del Salto 6. Abraham Seneor 7. El legado judío en la ciudad de Segovia 3. La judería de Segovia 1. Origen y evolución del barrio judío 2. Las sinagogas 3. Otras dependencias 4. El cementerio 4. Una visita por el barrio judío 1. La judería intramuros 2. La judería extramuros 3. El Centro didáctico de la judería de Segovia Orientación bibliográfica También: Guide de la juiverie de Segovie , ISBN 84-96219-34-8 Jewry guide of Segovia , ISBN 84-96219-35-6
|
![]() |
GUÍA DE lA JUDERÍA DE GIRONA. Ramon Alberch I Fugueras. ISBN 84-88269-76-5, 2003, 131 págs. Colección GUÍAS DE SEFARAD nº 2 La Guía de la judería de Girona constituye la primera compilación divulgativa que sintetiza por una parte la evolución de la comunidad judía gerundense a lo largo de más de quinientos años y por otra presenta una especie de recorrido histórico por el laberinto de calles estrechas y callejuelas que conforman este importante barrio hebreo, con la voluntad de sugerir al lector una aproximación personal y un descubrimiento permanente. El libro se complementa con una serie de fotografías que muestran los lugares y los restos materiales más relevantes, y también con una bibliografía orientativa dirigida a aquellos ciudadanos que tengan interés en conocer con mayor precisión histórica la judería de Girona. La ciudad de Girona contó, durante más de quinientos años, con una de las comunidades judías más prósperas y de más relevancia de la antigua Corona de Aragón. Con una población aproximada de un millar de almas, se organizaba jurídica y administrativamente mediante la Aljama, y en el territorio actualmente comprendido entre la plaza de la Catedral, la calle de la Força, la calle de Miquel Oliva, la travesía de Lluís Balle y la calle de la Clavería, los judíos gerundenses se esforzaban por delimitar un espacio físico concreto, la llamada judería, desde donde desarrollaban su actividad económica, cultural y religiosa. Os proponemos, por lo tanto, un recorrido histórico por este laberinto de calles estrechas y costaneras con la intención de que este libro os haga compañía en vuestro personal descubrimiento del barrio y os despierte el interés por una parte fundamental de la historia de la ciudad. Hay que convenir en que, aparte de los datos de tipo histórico que aportamos a lo largo del libro, la propia configuración y el estado de conservación del antiguo barrio judío permiten adentrarse en esta multiplicidad de callejones con la seguridad de que en cada rincón un detalle, por pequeño que sea, sugiere una aproximación personal y un descubrimiento permanente. En último término, el Centre Bonastruc ça Porta, situado en la calle de Sant Llorenç, antiguo callejón de la Sinagoga, en el corazón de la judería, constituye un punto de referencia indiscutible. La integración en estos locales renovados, donde antiguamente estuvieron la sinagoga y otras dependencias de la Aljama de Gerona, del Instituto Nahmànides, en recuerdo de este gerundense universal, y del Museu d'Història dels Jueus a Cataluña, permite enriquecer el contenido cultural de la visita y profundizar en el conocimiento del legado judío en nuestra tierra. Finalmente, este libro pretende hacer accesible a un público no especializado la historia del pasado judío de la ciudad de Gerona mediante una actualización de los datos aportados en los últimos años por numerosos estudiosos de todo el país. RAMON ALBERCH I FUGUERAS (Girona, 1951), cofundador y Presidente de l'Associació d'Arxivers de Catalunya (1985-1993), es Archivero Mayor del Ayuntamiento de Barcelona y Director del Institut Municipal d'Història. Ha centrado sus investigaciones en el ámbito de la archivística y de la historia de Cataluña. Respecto a sus trabajos de temática judía, es autor juntamente con Narcís-Jordi Aragó, de la guía Els jueus a les terres gironines (Girona, 1985) y ha colaborado en libros colectivos tales como Los judíos de la corona de Aragón en los siglos XIV-XV (Valencia, 1989) y Cinq siècles de vie juive à Gérone (París, 1992).ÍNDICE- PRÓLOGO por Anna Pagans - INTRODUCCIÓN Descubriendo la judería de Girona - LOS JUDÍOS EN TIERRAS GERUNDENSES - EL ORIGEN DE LA JUDERÍA Y DE LA ALJAMA DE GIRONA - LA JUDERÍA, UN LABERINTO DE CALLES - LOS JUDÍOS "COFRE I TRESOR" DEL REY - LA ORGANIZACIÓN DE LA ALJAMA - LA DIFICIL CONVIVENCIA - LAS SINAGOGAS - LA CABALA - LA ACTIVIDAD ECONÓMICA - LOS ALBOROTOS CONTRA LA JUDERÍA - EL ALBOROTO DEL AÑO 1391 - LA JUDERÍA EN EL SIGLO XV - LAS CONVERSIONES - LA EXPULSIÓN- EL LEGADO JUDÍO - LEYENDAS Y MISTERIOS- EL MUSEO DE HISTORIA DE LOS JUDÍOS - ORIENTACIÓN BIBLIOGRÁFICA
|
![]() |
GUIA DEl call JUEU DE GIRONA. Ramon Alberch I Fugueras ISBN 84-88269-75-7, 2003, 131 pags. Colecció GUÍAS DE SEFARAD nº 2 La Guia del Call jueu de Girona contitueix la primera compilació divulgativa que sintetiza d'una banda l'evolució de la comunitat jueva gironina al llarg de més de cinc-cents anys i de láltra presenta una mena de recorregut històric pel laberint de carrers estrets i costeruts que conformen aquest important barri hebreu, amb la voluntat de sugerir al lector una aproximació personal i una descoberta permanent. El llibre es complementa amb una sèrie d'illustracions que assenyalen els indrets i les restes materials més rellevants i també amb una bibliografia orientadora adreçada als ciutadans que tinguin interés a conèixer amb més precisió la història del Call de Girona. La ciutat de Girona va comptar, durant més de cinc-cents anys, amb una de les comunitats jueves més pròsperes i de més rellevància de l´antiga Corona d´Aragó. Amb una població que arriba gairebé al miler d´ànimes, s´organitza jurídicament i administrativa mitjançant l'Aljama, i en el territori comprès actualment entre la plaça de la Catedral, el carrer de la Força,el carrer d´en Miquel Oliva, la travessia d´en Lluís Batlle i el carrer de la Claveria, els jueus gironins malden per delimitar un espai físic concret, el denominat Call, des d'on desenvolupen la seva activitat econòmica, cultural i religiosa. Us proposem, per tant, un recorregut històric per aquest laberint de carrers estrets i costeruts amb la intenció que aquest llibre us faci companyia en la vostra personal descoberta del barri i us desvetlli l'interès per una part fonamental de la història de la ciutat. Val a dir que, a banda de les dades de caire històric que aportem al llarg del llibre, la pròpia configuració i estat de conservació de l´antic barri jueu permet endinsar-se per aquesta multiplicitat de carrerons amb la seguretat que a cada racó, un detall, per petit que sigui, suggereix una aproximació personal i una descoberta permanent. Al seu torn, el centre Bonastruc ça Porta, enclavat al carrer de Sant Llorenç, antic carreró de la Sinagoga, al cor del Call jueu, constitueix un punt de referència indiscutible. La integració en aquests locals renovats, on antigament hi hagué la Sinagoga i altres dependències de l´Aljama gironina, de l'Institut Nahmànides, en record d´aquest gironí universal i del Museu d´Història dels Jueus a Catalunya, permet enriquir el contingut cultural de la visita i aprofundir en el coneixement del llegat jueu a casa nostra. En darrer terme, aquest llibre pretén fer accessible a un públic no especialitzat la història del passat jueu de la ciutat de Girona mitjançant una actualització de les dades aportades en els darrers anys per nombrosos estudiosos d´arreu del país. Ramon Alberch i Fugueras (Girona, 1951), cofundador i President de lÁssociació d'Arxivers de Catalunya (1985-1993), és Arxiver enCap de l'Ajuntament de Barcelona i Director de la O.N.G. "Archiveros sin Fronteras". Ha centrat les seves recerques en l'àmbit de l'arxivística i de la història de Catalunya. Quant als treballs de temática jueva, és autor, amb Narcís-Jordi Aragó, de la guia " Els jueus a les terres gironines " (Girona, 1985) i ha col?laborat en els llibres col?lectius " Los judíos de la corona de Aragón en los siglos XIV-XV " (Valencia, 1989) i " Cinqsiècles de vie juive à Gérone " (París, 1992). INDEX- A la descoberta del Call de Girona - Els jueus a les terres gironines - L'origen del Call i l´Aljama de Girona - El Call, un laberint de carrers - Els jueus "cofre i tresor" del Rei - L'organització de l'aljama - La difícil convivència - Les sinagogues - La Càbala - L'activitat econòmica - Els avalots contra el Call - L'avalot de l´any 1391 - El Call jueu al segle XV - Les conversions - L'expulsió - El llegat jueu - Llegendes i misteris - Museu - Orientació bibliogràfica
|
![]() |
JEWRY GUIDE OF GIRONA. Ramon Alberch I Fugueras ISBN 84-88269-77-3, 2004, 131 pags. Sepharad Guides nº 1 A Guide to the Girona Jewry is the first popularisation to inform us of Girona´s Jewish community over a period of more than five centuries, at the same time as bringing us on a sort of historical route through the maze of narrow, hilly streets that make up this important Jewwish district, bringing the reader into contac with it on a journey of permanent discovery. The book is rounded off with various illustrations marking the most important places and material remains, as well as a general bibliographyfor those who would like to go deeper into Jewish Girona´s history. For a period of over five hundred years, the City of Girona had one of the wealthiest and most important Jewish communities of the old Crown of Aragon. Reaching a population somewhere in the region of one thousand souls, it had legal and administrative status as the "Aljama". It occupied the area between the modern cathedral, C. de la Força C. d'en Miquel Oliva, Travessia d'en Lluís Batlle and C. de la Claveria, where Girona's Jews marked out a defined area, called the 'call' or Jewry, from which they carried on their economic, cultural and religious activities. We suggest a historical itinerary through this warren of narrow, hilly streets, in the hope that this book will accompany you on your personal discovery of the district, and awaken your interest in a significant part of the city's history. Of course, apart from the details of a historical nature that are given throughout the book, the actual layout and state of conservation of the old Jewish quarter means that when you enter this myriad of alley-ways you can be certain that at every turn some detail, however small, makes your visit a personal experience full of discoveries. In the background, the Bonastruc ça Porta Centre, set in C. de Sant Llorenç, in olden times Carreró de la Sinagoga, and the centre of the Jewish district, forms a definite reference point. The fact that these premises - which long ago housed the synagogue and other offices of Girona's Aljama - now contain the lnstitut Nahmànides - a memorial to this universal Gironan citizen - as well as the Catalan Jewish History Museum increases the cultural content of the visit and deepens our understanding of this city's Jewish heritage. Above all, this book hopes to make the history of the Jews in Girona available to a nonspecialist audience, updating it with findings made in recent years by many researchers from all over the country. Ramon Alberch i Fugueras (Girona, 1951), co-founder and president of the Catalan Archivist Association (1985-1993), is Head Archivist with Barcelona City Council and Director of the N.G.O. "Archivist without borders". He has carried out research in the fields of Catalan archives and history. Where the Jews are concerned, he is co-author of the guidebook " Els jueus a les terres gironines " (The Jews in the Girona region; Girona, 1985) along with Narcís-Jordi Aragó, and has written for the collective works, " Los judíos de la Corona de Aragón en los siglos XIV-XV " (Valencia, 1989) and " Cinq siècles de vie juive à Gérone " (París, 1992).
CONTENTS - PROLOGUE by Anna Pagans i Gruartmoner - INTRODUCTION Discovering Girona's Jewry, the 'Call' - THE JEWS IN THE GIRONA REGION - THE ORIGINS OF THE JEWRY (CALL) AND ALJAMA OF GIRONA - THE JEWRY, A WARREN OF STREETS - THE JEWS, THE KING'S "TREASURE CHEST" - THE POWER STRUCTURE OF THE JEWRY - AN UNEASY RELATIONSHIP - THE SYNAGOGUES - THE CABALA - ECONOMIC LIFE- RIOTS AGAINST THE JEWRY - THE 1391 RIOT - THE GIRONA JEWRY IN THE 15TH CENTURY - CONVERSIONS - EXPULSION - THE JEWISH HERITAGE - LEGENDS AND MYSTERIES - THE MUSEUM OF HISTORY OF THE JEWS - BIBLIOGRAPHY
|
![]() |
LE GUIDE DU QUARTIER JUIF DE GÉRONE. Ramon Alberch I Fugueras ISBN 84-96219-22-4, 2005, 131 pags. Les guides de Sepharad nº 1 Le Guide du Quartier Juif de Gérone constitue la première compilation divulgative qui synthétise d'une part l'évolution de la communauté juive de Gérone au long de plus de cinq cents ans et, d'autre part, présente un parcours historique par le labyrinthe de ruelles étroites et escarpées qui conforment cet important quartier hébreu, avec la volonté de suggérer au lecteur une approximation personnelle et une découverte permanente. Le livre se complète d'une série de photographies qui montrent les lieux et les restes matériels les plus importants, ainsi que d'une bibliographie indicative pour ceux qui s'intéressent à connaître avec une plus grande précision historique le Quartier Juif de Gérone. La ville de Gérone a réuni, pendant plus de cinq cents ans, une des communautés juives les plus prospères et les plus importantes de l'Ancien Royaume d'Aragon. Avec une population approximative d'un millier d'âmes, elle était organisée juridiquement et administrativement au moyen de l'Aljama, et dans le territoire actuellement compris entre la place de la cathédrale, la rue de la Força, la rue de Miguel Oliva, le passage de Lluís Batlle et la rue de la Claveria; les Juifs de Gérone travaillaient pour délimiter un espace physique concret, ce que l'on appelle la Judería , où ils déroulaient leur activité économique, culturelle et religieuse. On vous propose, donc, un parcours historique par ce labyrinthe de rues étroites et escarpées dans le but que ce livre vous tienne compagnie pendant votre découverte personnelle du quartier et éveille votre interêt sur une partie fondamentale de l'histoire de la ville. En plus des informations à caractère historique que l'on donne au long du livre, la propre configuration et le bon état de conservation de l'ancien Quartier Juif permettent d'entrer dans cette multiplicité de ruelles avec la sécurité qu'à chaque coin un détail quelconque, même tout petit, invite à une approche personnelle et une découverte permanente. D'ailleurs, le Centre Bonastruc ça Porta, situé dans la rue de Sant Llorenç, ancienne ruelle de la Sinagoga, au cour du Quartier Juif, constitue un point de référence indiscutable. L'intégration de l'Institut Nahmànides, en mémoire de ce géronais universel, et du Museu d'Història dels Jueus a Cataluña dans ces locaux renouvellés, où anciennement étaient la synagogue et d'autres dépendances de l'Aljama de Gérone, enrichissent le contenu culturel de la visite et permettent d'approfondir dans la connaissance de l'héritage juif dans notre terre. Bref, ce livre vise à rendre accessible pour un public non spécialisé l'histoire du passé juif de la ville de Gérone au moyen d'une actualisation des données apportées dans les derniers ans par de plusieurs rechercheurs spécialistes espagnols. Table de matières - PRÉFACE par Anna Pagans i Gruartmoner - INTRODUCTION En découvrant le Quartier Juif de Gérone - LES JUIFS DANS TERRES DE GÉRONE - L'ORIGINE DU QUARTIER JUIF ET L'ALJAMA DE GÉRONE - LE QUARTIER JUIF, UN LABYRINTHE DE RUES - LES JUIFS "COFRE I TRESOR" DU ROI - L'ORGANISATION DE L'ALJAMA - LES DIFFICULTÉS DE LA VIE EN COMMUN - LES SYNAGOGUES - LA CABALE - L'ACTIVITÉ ÉCONOMIQUE - LES RÉVOLTES CONTRE LE QUARTIER JUIF- LA RÉVOLTE DE L'AN 1391 - LE QUARTIER JIUF AU XVe SIÈCLE - LES CONVERSIONS - L'EXPULSION- L'HÉRITAGE DES JUIFS - LÉGENDES ET MYSTÈRES- LE MUSÉE D'HISTOIRE DES JUIFS - INFORMATION BIBLIOGRAPHIQUE
|
![]() |
|||||
|
C/ Parque 41 50007 Zaragoza (Spain)
Editorial-Distribución
| Libreria Especialiazada | Exportación
e Importación y Gestión Sociocultural |
|||||
|
T
(34)976272907
|
F
(34)976251880
|
||||
|
|||||
|
|
|
||||
|
|
|
||||
|
|
|
||||
|
|
|
||||
|
©
2001. Libros Certeza. Todos los derechos reservados
Calle Parque 41- 50007 Zaragoza (Spain) T (34) 976 27 29 07 F (34) 976 25 18 80 certeza@certeza.com Diseño Neotokio2030 |
|||||